Tres cartas sobre el cierre de Saló De Lectura
07/01/2007
en "Periódico de Catalunya"
Importància de llegir por Montse Lari (Barcelona)
Hi ha decisions incomprensibles, i encara més quan les prenen persones que creiem de seny. Lamento profundament que BTV hagi eliminat un programa modest i auster de format, però ric i refinat de contingut: "Saló De Lectura". ¿Amb quins arguments transmetrem als joves que és tan important llegir? Sóc docent, i intento transmetre als nois la meva vivència com a lectora. Els explico que llegir és viure altres vides, ampliar la mirada a altres realitats, aprendre a extasiar-se amb el que els altres ens ensenyen i ens expliquen, créixer i alimentar la intel·ligència: en definitiva, ser sensible al que ens envolta, per llunyà que estigui en el temps o en l’espai. Però suposo que no podia ser d’una altra manera: la lectura no pot formar part del món de la televisió. La televisió, amb alguna excepció, té la funció d’omplir el cap amb trivialitats, per entretenir i no fer pensar; la literatura, en canvi, suposa tot el contrari.
El preu de la llibertat por María José Gilabert i Joan Miramon (Barcelona)
Ens costa molt d’entendre per què BTV s’ha desfet d’un dels seus programes més emblemàtics. "Saló De Lectura" sintetitzava l’essència de la cadena: creativitat, ironia, complicitat. Els convidats tenien temps per parlar, entre els col·laboradors hi havia figures de vertader culte, i la percepció que arribava era que el programa estava fet amb amor i alegria. Més encara: amb llibertat. ¡I fomentava l’hàbit de la lectura! Si aquest programa ja no hi té cabuda, deu ser que la cadena està canviant per acostar-se als corrents generals. Si el preu de la llibertat en una cadena és la supressió, no ens tocarà altre remei que exercir la nostra canviant de canal. Demanem que es reconsideri aquesta decisió que ens ha deixat sense un grup d’amics.
Censura a BTV por Ricard Giménez (Barcelona)
Estimats amics del Saló...: He seguit el programa des dels primers dies i no me n’he perdut gairebé cap. Com va dir Emilio Manzano en l’últim, es notava que estava fet des de l’amistat. És el que he sentit: éreu un grup d’amics que es reunien al saló de casa meva a xerrar de llibres amb llibertat. Una llibertat de pensament que al final us ha passat factura. Bufen mals vents per a la dissidència en aquesta Barcelona que es posa guapa per als botiguers, els especuladors i els turistes, en què els poders públics fan el que sigui per acabar amb el que no sigui transformable en mercaderia que generi beneficis econòmics immediats. La cultura no n’és una excepció: tanquen La Makabra i La Paloma, i ara el Saló. Vull felicitar Marina Espasa per la dignitat i la valentia del seu discurs de comiat, censurat pel director de BTV, que va prohibir la redifusió del programa. El discurs es pot veure a Youtube.com.